Comparativa dels beneficis mediambientals de la fusta i la valoració del Cicle de Vida (VCV)
Classificat com a: General en Dissabte, Desembre 19th, 2009 per Xavier | No hi ha comentarisPer als arquitectes, propietaris i llogaters, el comportament mediambiental dels edificis té una importància cada cop més gran. L’impacte mediambiental que provoquen prové directament dels processos de construcció i utilització i indirectament de la pròpia estructura. La valoració del cicle de vida (VCV) permet comparar l’impacte mediambiental dels productes utilitzats en la construcció i mesurar els associats a la seva extracció, fabricació, ús i eliminació. Els estudis de VCV duts a terme en diferents parts del món demostren que, considerant tots els aspectes del cicle de vida, el comportament mediambiental de la fusta és superior al d’altres materials. La fusta necessita una minsa despesa energètica per a la seva fabricació, és reciclable i renovable, té excel•lents propietats aïllants, no és tòxica i és biodegradable.
Tots els materials tenen avantatges i inconvenients. Per exemple, l’acer prové del ferro extret de les mines, activitat que requereix l’eliminació d’ecosistemes preexistents i que produeix una greu erosió de la superfície del sòl. La seva fabricació posterior requereix un consum de gran quantitat d’energia i produeix contaminació i runes en totes les fases. Quant a aplicacions, l’acer crea ponts tèrmics tant a l’interior com a l’exterior dels edificis. Com a dada positiva, és fàcil de reciclar.
D’altra banda, els productes derivats de la fusta s’obtenen a partir d’un recurs renovable, característica exclusiva de la fusta. Per tant, la transformació de la fusta en productes com bigues i portes contribueix a l’eliminació, a llarg termini, de l’anhídrid carboni i ajuda a reduir l’escalfament global de l’atmosfera. A més, la transformació de la fusta necessita quantitats d’energia relativament menors que altres materials.
Per acabar, la conductivitat tèrmica de la fusta és habitualment baixa, cosa que la fa ser un excel•lent aïllant. Un tauló de 2,5 cm de gruix té una resistència tèrmica més gran que una paret de totxos de 11,4 cm de gruix.
La valoració del cicle de vida (VCV)
La VCV és una mètode que permet mesurar i avaluar les càrregues mediambientals associades a productes o activitats, a través de la descripció i la valoració de l’energia i els materials emprats i retornats al medi ambient durant el cicle de vida.
En un material de construcció, la VCV abarateix el recurs del qual prové, la seva extracció, la seva construcció, la seva instal•lació en un edifici, el seu manteniment, la seva substitució, la seva eliminació i el seu transport en cada etapa del seu cicle de vida. La VCV està implantant la norma internacional ISO 14040.
Per tal d’obtenir resultats significatius, els estudis del cicle de vida han de comparar dades que siguin comparables. La VCV compara “unitats funcionals” equivalents. Per exemple, en el cas de murs exteriors, la unitat funcional serà un metre quadrat de mur que acompleixi les normes d’edificació. Atès que les conseqüències mediambientals varien segons la localització, les VCV han de contemplar les condicions locals més importants. Per exemple, encara que l’electricitat s’utilitza per a la fabricació de gairebé tots els materials, poden ser significativament diferents els efectes mediambientals provocats per a la generació d’electricitat a partir del carbó que els associats a la generació d’electricitat a partir d’aigua embassada. Aquesta complexitat evidencia que no hi ha una VCV única que sigui vàlida per a tots els productes i circumstàncies.
El Athena Sustainable Materials Institute de Canadà és una institució líder en el camp de la VCV des de fa molt temps. En un estudi de 1998 va comparar l’impacte mediambiental originat per la construcció d’una casa familiar de 223 m2 utilitzant tres tipus d’estructures: de fusta, metàl•lica i de formigó. Es van elaborar sis paràmetres de cicle de vida: l’energia inicial per a la seva elaboració, els recursos utilitzats, les emissions de gasos generadors d’efecte hivernacle, les emissions que contribueixen a la toxicitat de l’aire i de l’aigua i els residus sòlids. En cinc dels sis paràmetres, l’avantatge mediambiental de la casa de fusta va ser molt significativa. En el sisè (generació dels desfets sòlids), la fusta, l’acer i el formigó són semblants.
Un altre dels estudis més amplis sobre la VCV va ser fet per l’Institut Britànic d’Investigació per a la Construcció (BRE) del Regne Unit l’any 2002. El BRE va donar una puntuació molt elevada en els 13 paràmetres d’impacte mediambiental investigats que anaven des del canvi climàtic fins a la contaminació de l’aire i de l’aigua, passant per la generació de residus, congestió i contaminació dels transport, … Es va demostrar que la fusta és l’únic material que exerceix un impacte positiu sobre el medi ambient.
I un dels darrers estudis sobre VCV va ser encarregat per la Food and Agriculture Organization (FAO) de les Nacions Unides a la Universitat d’Hamburg en què es van revisar els estudis sobre VCV dels darrers deu anys.
La conclusió és que els productes de fusta i derivats de la fusta resulten avantatjosos en la majoria dels aspectes mediambiental.